dimecres, 2 de juliol de 2008

Les Pedreres



Ací podeu veure una vella cabana de pedra, on s´aixoplugàven els picapedrers quan feia mal temps. A l´actualitat aquest lloc és una memòria viva de les activitats que es vàren dur a terme.



Anys 50 (s.XX). Columnes en pedra natural fabricades al taller de La Casa Nova, a la dreta podeu observar la carretera de Barcelona a Vic (actual C-17).



A Tagamanent, n´hi han hagut pedreres de roca ornamental des de molt antic. Es feien lloses, voravies i altres productes de sorrenca vermella. Aquesta indústria continua sent-hi una de les activitats econòmiques del municipi.


Pedrera de Gres Vermell Anys 60, al Paratge del Camp Roig a la finca Pareres del Pla

Amb el decurs del anys, n´hi han eines més modernes per tractar-hi la pedra.



Història i Tradicions

Antic mapa de començaments del segle XVII (1620) de Willem Blaeu (British Museum-London), on s´aprecia la situació del Principat de Catalunya com a País sobirà.

Tagamanent, és situat a l´extrem nord de la comarca del Vallès Oriental, llindant amb la comarca d´Osona. Per tant, és al bell mig del cor del Principat de Catalunya.

Ací teniu un document antic del nostre municipi (Fons Família Vila-Torn 1599-2009). És un establiment (6-12-1666) a "Rabassa Morta" al Paratge "Pla de la Perera" 14 anys després (1680) s´anomenà "can Pere Torn del Serrat" a terres que es tenien alou del Comte de Centelles (En Francesc de Blanes-Centelles-Carròs i Desbac Descatllar) noble català austriacista en el decurs de la Guerra de Successió s.XVII-XVIII, fou també Batlle General de Catalunya.

L´antic veïnatge de Les Casetes del Congost, on s´aprecien un reguitzell de masies. El Mas Santaeugènia a la part esquerra inferior, L´antiga escola de Santa Eugènia del Congost en el Camí Ral de Granollers a Vic, La Casa Nova de can Pere Torn al centre amb l´obrador de pedra natural, Les ruïnes de l´era del Rieral, Can Morera, Can Jalenques, Les Ruïnes d´El Serrat dels Frares, Can Pere Torn del Serrat, Les ruïnes de Can Pere Jan, Les ruïnes de Can Geroni, Can Pere Moliner, Les ruïnes de Can Pou, Cal Músic, Can Xesc, El Seguer i encimbellant-ho tot, el Turó del Tagamanent amb la seva església de Santa Maria al capdamunt. Un munt d´història¡¡¡¡ (fotografia realitzada pel sr.Mulà des de la soleia de Santa Eugènia del Congost anys 60)



Tagamanent, és ric en història i tradicions. Aquest antic "Carrer de Barcelona" és habitat des de molt antic, terra de frontera en temps Carolingi va anar evolucionant-hi cap a una societat dedicada als treballs de la terra i dels recursos naturals com era la roca ornamental, el que vulgarment es coneix com a pedra, fins al turisme de l´actualitat. Aquí us en faré cinc cèntims de diferents esdevinements i imatges. A la imatge el cotxe de línia al bell mig de l´actual C17 davant de La Casa Nova i el Mas Santaeugènia, oi que sembla increible?


Primera fotografia de La Casa Nova de can Pere Torn (Any 1919), Era l´antic hostal vora la carretera de Ribes a Santa Eugènia del Congost, a la foto en Jacint Vila i Roger assegut a l´esquerra, els seus fills Josep,Pilar,Angeleta,Pepa,Casilda i l´Oncle Jaume. La Família Vila-Torn va ser-hi 120 anys en aquest Mas, fins el dia que l´enderrocà la Generalitat de Catalunya "per seguretat en la circulació a la C17, ara s´hi podrà córrer més, és el progrés sostenible" . Imatges gentilesa del Fons Fotogràfic Josep Vila i Sans i del Fons Família Vila-Torn (1599-2009).



Gent anònima que va posar-hi el seu bocí de sorra, al creixement de la nostra societat tagamanentina. Foto al paratge de "can Pere Jan"


Mas Santaeugènia anys 20 del segle XX


Processó de Setmana Santa a Santa Eugènia del Congost a principis del segle XX



Església de Santa Eugènia del Congost, al costat de l´antic mas dels Santaeugènia, començaments de segle XX



Imatge curiosa d´un home orquestra a la Festa Major de Santa Eugènia del Congost primers de segle XX.


Les Famílies acostumàven a ésser molt nombroses, ací en teniu un clar exemple dels 9 germans de la Família Vila.

Anys 50, mas can Pere Torn del Serrat, va ésser el mas de la Família Vila-Torn des del s.XVII fins a mitjans del s.XX, quan s´establiren definitivament a La Casa Nova de can Pere Torn, a peu de l´antiga carretera de Barcelona a Vic.




A les feines del camp i industrials l´ajuda d´animals com cavalls, rucs o matxos vàren ésser molt importants.


Imatge d´època dels anys 40




Festa Major a l´Era de La Casa Nova de can Pere Torn, anys 50 del segle XX


Festa Major de Tagamanent Any 1989 al veïnatge de l´Avencó. Arrossada popular. A la imatge hi han personatges de la vida tagamanentina, com en Josep Vila i Sans (batlle de Tagamanent 1979-1987), l´Enric Vives i senyora, en Jaume Vila i Tenas i senyora, entre d´altres.

Masies desaparegudes. Progrés o incompetència de l´Administració Pública?


















Aquest és un dels exemples del "progrés" de la nostra societat. Aquest gran Casal "La Casa Nova" va desaparèixer fa un parell de mesos, per modificar-hi la C-17 al seu pas pel Tagamanent. No cal dir que a l´administració Pública de torn no li va tremolar la mà, per enderrocar-la sens més, aquí no valen arqueologies, ni història, només progrés al preu que sigui.













































Ara ja poden córrer els vehicles a la C-17, vigileu però amb el ràdar, aquest de ben segur no l´enderrocaran tan facilment. Vindrà a inagurar l´autovia el Director General de Carreteres sr.Jordi Follia i el sots-director sr.Sales? Si vénen, els convidarem a prendre un cafè en memòria de La Casa Nova (1888-2008) "Aquesta morí per un excés de progrés de la nostra malalta societat del benestar"

Les Ruïnes



Ací teniu l´exemple d´una Masia enrunada "El Serrat dels Frares", a Tagamanent n´hi han infinitat de construccions en aquestes condicions. Malauradament cada any en desapareixen més. Si en serveix de quelcom, fem una crida per a la recuperació del nostre Patrimoni arquitectònic únic per aquestes contrades a les nostres Administracions.

Els Boscos

La densitat boscosa a Tagamanent és altíssima, podem dir sense por a equivocar-nos que en els últims 100 anys el bosc ha anat creixent sense aturador, degut en bona part a l´abandonament total de les feines del camp. Ací teniu un exemple d´alzinar amb tota la seva força.


Imatge de tardor a La Baga de La Casa Nova



Varen haver-hi alguns incendis fa més de 14 anys, com per exemple en aquesta zona de Santa Eugènia del Congost, va trigar però, poc temps en recuperar-ne la seva majestuositat natural


En el Bosc hi predominen l´alzina i el pi





Els conreus, el Riu Congost

A l´Edat mitjana i moderna, la vinya va representar una de les activitats econòmiques principals. De finals de segle XIX va deixar de tenir-hi pes específic.

El riu Congost, ànima de la Vall del Congost al seu pas per Santa Eugènia del Congost.

dimarts, 1 de juliol de 2008

Les Masíes


Tagamanent, és ple de masies molt antigues, unes més ben conservades que altres, a l´edat Mitjana el municipi era poblat per un número molt important d´habitants, repartits per un reguitzell de masos.


Masia del segle XVII



Detall finestra segle XVII


Elements arquitectònics com aquest, són una joia poder-los gaudir a l´actualitat, en concret és un Festejador del segle XVII.



Detall d´una petita finestra de cara Nord. Gairebé la totalitat de Masies són situades amb la façana principal guaitant cap al Sud, per aprofitar-ne més hores de sol.


El Tagamanent

El Turó de Tagamanent, és visible des de tota la Plana del Vallès, des del cim gaudireu d´una panoràmica única.


En Pujar el Tagamanent gaudireu d´aquesta visió de la magnífica església romànica de Santa Maria de Tagamanent


Masia l´Agustí, actual Museu de la pagesia