dimecres, 2 de juliol del 2008

Masies desaparegudes. Progrés o incompetència de l´Administració Pública?


















Aquest és un dels exemples del "progrés" de la nostra societat. Aquest gran Casal "La Casa Nova" va desaparèixer fa un parell de mesos, per modificar-hi la C-17 al seu pas pel Tagamanent. No cal dir que a l´administració Pública de torn no li va tremolar la mà, per enderrocar-la sens més, aquí no valen arqueologies, ni història, només progrés al preu que sigui.













































Ara ja poden córrer els vehicles a la C-17, vigileu però amb el ràdar, aquest de ben segur no l´enderrocaran tan facilment. Vindrà a inagurar l´autovia el Director General de Carreteres sr.Jordi Follia i el sots-director sr.Sales? Si vénen, els convidarem a prendre un cafè en memòria de La Casa Nova (1888-2008) "Aquesta morí per un excés de progrés de la nostra malalta societat del benestar"

3 comentaris:

Familía Vidal ha dit...

Som de Vic i baixem a Barcelona 2 o 3 cops per setmana. Cada vegada que passo per davant de allà on hi teníeu l’obrador de picapedrers , miro les restes que encara hi queden, quatre palets amb pedres mig esmicolades, un turonet de runes amb un vella butaca al cap damunt i, ...el cor se m’encongeix. No hi hauràs passat tu (o els teus) hores en aquella cadira !!!! fent números, mirant com fer la feina, intentant que tot vagi bé i, ara... .
Sovint no som conscients que darrera de qualsevol obra pública hi ha històries particulars. Un patrimoni perdut, una propietat privada (?) arrabassada. Gent que ha perdut part de les seves terres, la seva casa, les seves arrels. Ells diuen que el bé comú prevaleix sobre el privat. No sé si son conscients que hi ha ànimes a qui els hi han pres part de la seva memòria, part de la seva vida.
Ànims. Com diu el poeta, tot està per fer i tot és possible.
Salut i endavant.

josep àngel ha dit...

Benvolguts amics,

Reproduiu en mots, tot el que sentim, ...les runes, els palets esmicolats, els 4 mobles que potser no tenen gaire valor, però per a nosaltres són records, cada bocí de pedra és un esforç d´un munt de gent. En teniu tota la raó quan dieu que es perden una mica les arrels, i bona part de la teva ànima va òrfena, bé però com molt bé dieu "tot està per fer i tot és possible, ...on vegis una gran senyera allà seguirà bategant l´ànima de La Casa Nova. Moltes mercès.

Carles Figols ha dit...

D'alguna manera jo també vull fer un tribut a la memòria de l'antic hostal de la Casanova, recordant-lo dins el meu blog d'hostals : http://hostals.blogspot.com/2010/01/hostal-de-la-casanova-de-can-pere-torn.html.
He utilitzat les fotos i part de la informació que doneu en el vostre blog per realitzar la fitxa.
Qualsevol comentari o suggeriment vostre serà benvingut per millorar, modificar o ampliar la informació de la Casanova.
Salutacions i força.